Noves tecnologies per a millorar els serveis

Aquests dies estem acabant la tramitació parlamentària al Congrés de diputats, de la llei per a l’accés electrònic de la ciutadania a les administracions públiques, una llei que té com a objectiu que les persones tinguin el dret de ser ateses electrònicament per les diferents administracions, i que marcarà també l’obligació que tenen aquestes per fer efectiu aquest dret.

 

Aquesta és una llei necessària, que des d’Esquerra hem valorat positivament, tot i tenir algunes objeccions que hem pogut corregir via esmenes al projecte de llei inicial. Alguns dels aspectes més positius de la llei són per exemple l’intercanvi d’informació entre administracions, actualment un percentatge elevat dels tràmits que fem els ciutadans amb una administració és per sol·licitar documentació que ens demana una altra administració. Amb aquest intercanvi d’informació, estalviarem a la ciutadania l’absurd tràmit d’aportar documentació que ja tenen les administracions, evitarem d’aquesta manera part de les cues que solen ser habituals als vestíbuls dels organismes públics. 

[@more@]

Agilitar els tràmits, acaba amb aquesta imatge que tenen les administracions públiques de ser excessivament burocràtiques, estalviar a les persones temps i diners a l’hora de relacionar-se amb els ens públics, obrir els registres de les administracions 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, o oferir informació actualitzada i a l’instant, són altres dels aspectes que fan, en els temps que vivim, que a part de ser positius siguin necessaris.

 

Tàrrega no es pot quedar al marge d’aquesta necessitat de fer més àgil els tràmits amb l’administració. L’OAC (Oficina d’Atenció a la ciutadania) que ha agilitat l’atenció i ha reduït l’espera al nostre Ajuntament o l’ampliació dels serveis que dóna la pàgina web, són una mostra que aquest ha estat un objectiu capdal de l’actual equip de govern.

 

Des d’Esquerra volem, en aquests propers quatre anys, ampliar tots els serveis que millorin la interrelació Ajuntament – ciutadania. En aquest sentit les noves tecnologies jugaran un paper protagonista, acabar de transformar la pàgina web municipal en un veritable canal de comunicació, permetent que qualsevol tràmit sigui realitzable per via telemàtica és un objectiu bàsic, amb tot és necessari posar els mitjans perquè aquest servei sigui accessible al major número d’usuaris possible. Correm el perill que part dels ciutadans quedin exclosos dels beneficis que ens aporten les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Potenciar la formació a través del goTIC per millorar l’accés a les TIC o implicar l’escola d’adults en aquest tipus de formació serà una part important per a evitar aquesta exclusió, com també ho ha de ser fer accessibles a les persones amb discapacitat tots els serveis de comunicació que ofereix l’Ajuntament.

1 comentari

Apunts sobre el dret a decidir

Ahir al ple del Congrés debatíem una proposició de llei, presentada pel nostre grup parlamentari, per tal de donar a les comunitats autònomes la competència a l’hora de convocar consultes populars. No era la primera vegada que una iniciativa similar arribava al Congrés, ja vàrem discutir mesos enrera una proposició de llei del Parlament de Catalunya, on es demanava que la Generalitat tingués competència per a convocar referèndums, llavors, igual que ahir, els diputats catalans del PSC varen votar en contra, contradient el que havia votat el PSC al Parlament de Catalunya (cosa habitual en les diferents iniciatives que ens arriben del nostre Parlament).

La iniciativa d’ahir, que va ser recolzada per tots els grups menys per Coalición Canaria, el PP i el PSOE, arribava en un bon moment, ara que hem encetat el debat sobre la necessitat que el poble de Catalunya, iniciï una consulta popular per a la creació d’un estat propi, dins el marc de la unió europea si el Tribunal Constitucional retalla encara més l’estatut o bé el govern espanyol fa una interpretació a la baixa en el desplegament estatutari.

[@more@]

En aquest context permeteu-me fer un comentari sobre el que es va acabar dient ahir en el debat, la posició del PP no us la comentaré, ja que us podeu imaginar en quin sentit anava, més, tenint en compte que la portaveu era la Dolors Nadal i que com ens tenen acostumats els diputats catalans populars, en aquests debats intenten fer mèrits en una direcció catalanofòbica del seu grup parlamentari.

La posició de CIU i PSOE sí que és digna de comentar. En primer lloc per part de la coalició regionalista, intentar fer bandera tot d’allò que van fer caure de l’estatut del 30 de setembre en el pacte de la Moncloa és, per dir-ho d’una manera suau, poc seriós. El PSOE per la seva part ens aclaria que per a ells aquest debat ja està més que tancat, ja que l’estatut retallat no permet assolir aquest dret, teoria ratificada posteriorment pels dirigents del PSC a Madrid, una mostra més que per gran part dels socialistes catalans el sostre d’autogovern al que aspiren pel nostre país és l’estatut retallat a Madrid i no pas l’estatut aprovat al nostre Parlament.

22s comentaris

La biomassa i la prevenció dels incendis

Avui a la comissió d’Indústria del Congrés de Diputats hem aprovat una proposició no de llei (PNL) que he presentat en nom d’Esquerra, en què s’insta al Govern a modificar el Real Decret 436, on es regulen les primes que es paguen en l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial, per tal d’incrementar les retribucions addicionals per als diferents usos de la biomassa.

[@more@]

En aquesta iniciativa, reclamàvem una millora encara més significativa dels incentius a les centrals de producció d’energia elèctrica en règim especial que utilitzin com a combustible biomassa forestal procedent d’operacions de prevenció d’incendis i de plans de gestió forestal sostenible. Aquest augment de la prima per aquest tipus de centrals és imprescindible per tal de fer-les econòmicament sostenibles, però ho és també per a incentivar  iniciatives, com l’aclariment de boscos, tant necessàries per una bona prevenció d’incendis forestals.

Cal recordar que el Pla de Foment d’Energies Renovables 2005-2010, en el capítol dedicat a la biomassa exposa que l’obtenció de residus forestals supera els preus obtinguts energèticament, però que sense cap mena de dubte, aquesta activitat es justifica pel benefici ambiental que suposa. Esperem que el Govern executi aquest mandat parlamentari, i que ho faci de manera immediata, cosa que incentivaria a una millor gestió dels nostres boscos. A les portes d’un estiu que s’espera tremendament calorós haver aprovat aquesta proposició no de llei és una molt bona notícia.

26s comentaris

Anem per feina

Ara ja fa dos mesos que la militància d’Esquerra de Tàrrega, començàvem a treballar, de manera sectorial, el que és el primer esbós del que acabarà sent el programa amb que Esquerra Republicana es presentarà a les properes eleccions a la nostra ciutat.

 

Aquest primer document l’hem dividit en quatre grans blocs:

 

El 1r. bloc de serveis a les persones que incorpora les propostes en educació, participació, pobles agregats, sanitat, dona, serveis socials, immigració,…

 

El 2n. bloc de serveis culturals incorpora les propostes sobre cultura, patrimoni, esports, joventut, comunicació, societat de la informació, noves tecnologies…

 

El 3r. bloc planteja el model urbanístic on presentem els compromisos en urbanisme, parcs i jardins, medi ambient, habitatge, serveis municipals, …

 

I el 4t. bloc que incorpora les propostes sobre finances municipals, promoció econòmica, industrial, justícia, seguretat …

[@more@]

El segon pas en el nostre full de ruta per a la confecció del nostre programa, i que vàrem començar el passat dissabte, serà encetar un seguit de reunions amb associacions culturals, socials, esportives, educatives… de la nostra ciutat i amb les juntes de gestió dels districtes, la qual cosa ens portarà a comentar aquest primer document programàtic i ens servirà per escoltar quina idea té la ciutadania del model de ciutat que entre tots i totes hem d’impulsar. Aquest intercanvi ens servirà per incorporar al nostre programa final, totes aquelles aportacions que millorin els compromisos que des d’Esquerra assumirem per a la propera legislatura.

 En les propers setmanes i a mesura que anem incorporant propostes i tinguem el nostre programa més definit, us l’aniré  desgranant i al mateix temps m’agradaria que féssiu aquells comentaris i suggeriments que considereu oportuns. Així, entre tots/es definirem la Tàrrega que volem.

18s comentaris

Balanç positiu

En les darreres eleccions municipals, les de maig de 2003,  Esquerra es presentava amb un programa ambiciós, ens marcàvem com a objectiu aconseguir una Tàrrega de les persones, més emprenedora, més participativa i més sostenible. Amb fites importants a assolir, algunes d’elles reclamades a la nostra ciutat des de feia força anys. Infrastructures com l’hospital, una nova residència de gent gran, la fàbrica Trepat, la reforma de l’antiga NII, la millora de les instal·lacions esportives o l’hotel d’entitats, eren prioritat en el compromís que agafàvem amb la ciutadania.  

Després del bon resultat que Esquerra obtingué en aquestes eleccions i de les negociacions posteriors, formàrem, conjuntament amb l’AIPN i el PSC un govern d’esquerres a Tàrrega. Avui gairebé quatre anys després de la formació d’aquest govern, el balanç que en fem de l’obra de govern duta a terme és positiu, una obra de govern que ens ha permès dur a terme gran part dels compromisos que els republicans ens marcàvem al nostre programa.

[@more@]

A nivell educatiu Tàrrega en aquest quatre anys ha fet un pas endavant: 

Hem potenciat l’educació en l’etapa de 0-3 anys, amb la construcció de la nova llar d’infants El Niu i el seguit d’inversions que hem portat a terme a la llar d’infants La Pau, hem millorat les infrastructures destinades a aquesta etapa educativa i hem doblat les places d’escola bressol públiques de la nostra ciutat passant de les 80 places que hi havia al 2003 a les 160 places actuals.

Hem posat en marxa l’Oficina d’Escolarització Municipal, que s’ha convertit en una bona eina a l’hora d’aconseguir una millor distribució de l’alumnat de la nostra ciutat i que ha esdevingut un punt important d’orientació per la població escolar nouvinguda. 

Hem consolidat l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI). En aquesta legislatura hem posat en marxa la nova EOI i l’hem consolidada aconseguint que s’imparteixin tots els cicles d’anglès i francès. L’Ajuntament també ha redactat ja el projecte del que serà el nou edifici de l’EOI de Tàrrega. 

Hem potenciat la formació d’adults. Enguany acabarem la reforma de la planta baixa de l’antic Casal d’Avis, que esdevindrà un nou centre de formació d’adults. D’aquesta manera Tàrrega passarà de tenir una aula de formació d’adults a un centre de formació d’adults en què s’incrementaran les possibilitats formatives en aquesta etapa educativa. 

Hem posat en marxa el Pla Educatiu d’Entorn. Un projecte que busca implicar la ciutat en ajudar als centres educatius a assumir els reptes d’integració, cohesió social i ús social de la llengua catalana. 

Hem Posat en marxa el goTIC un centre de formació en les TIC (tecnologies d’informació i comunicació). En l’antic edifici de correus hem posat en marxa aquest nou centre que ens a permès millorar les instal·lacions del Punt Òmnia i posar en marxa el gòTIC lliure que es dedica a la formació en el programari lliure i el gòTIC obert, un espai telemàtic obert a la ciutadania per un ús de les noves tecnologies més propi. 

Hem col·laborat amb el Departament d’Educació per a posar en marxa un nou centre públic d’educació infantil primària. Hem cedit els terrenys on es construirà l’edifici definitiu d’aquesta nova escola i on s’instal·laran també les noves instal·lacions del Servei Educatiu. 

Estem millorant el centre de formació La Solana. Actualment estem acabant de redactar el projecte d’ampliació del centre, un centre que volem que s’acabi consolidant com a un immillorable centre de formació encarat a la reinserció laboral. A nivell esportiu hem ampliat les infrastructures esportives i hem potenciat programes que fessin més accessible la pràctica esportiva. 

Hem redactat el Mapa d’instal·lacions esportives municipals MIEM, que reflexa quines són les instal·lacions esportives necessàries a la nostra ciutat en els propers 10 anys. Duran aquests gairebé 4 anys que portem al govern hem construït part d’aquestes instal·lacions i hem posat les bases per aconseguir-ne d’altres. 

Actualment estem acabant la construcció de la nova piscina d’estiu, una infrastructura que millorarà considerablement la que hi havia. 

Inaugurarem en breu un nou camp de futbol, destinat bàsicament a la pràctica de l’esport de base i l’escolar. 

Hem portat a terme inversions a l’actual camp de futbol, hem anat fen obres de millora de la instal·lació i al pressupost d’enguany hem incorporat una partida per a canviar la il·luminació d’aquest camp. 

Hem construït una pista d’skate. Una reclamació que ens feien molts joves de la nostra ciutat. 

Hem firmat un conveni amb el col·legi Sant Josep, per tal de posar a disposició del patronat d’esports el nou pavelló que està construint el centre, en l’horari no lectiu, això permetrà a la ciutat cobrir la demanda actual d’aquest tipus d’instal·lacions. 

Hem posat en marxa el programa camina esportivament. Una activitat que ha arribat ja a la seva 3a. edició, i que ofereix la possibilitat de practicar esport de lleure de manera supervisada i orientada i que fa incidència en el benefici que aporta aquesta pràctica esportiva a la salut. 

Hem adequat diferents rutes per a caminar o fer amb bicicleta, hem condicionat varies rutes convenientment senyalitzades i amb informació de la dificultat i la longitud, tant urbanes com interurbanes dins del nostre terme municipal. 

Hem firmat un conveni amb l’empresa que gestiona la piscina coberta, per tal d’oferir, als centres educatius de la nostra ciutat, l’ús d’aquesta instal·lació de manera gratuïta. 

Hem anat organitzant des del patronat d’esports diferents programes com el “juguem a fer esport” dirigit a nens i nenes, per a la promoció de la pràctica esportiva d’una manera lúdica. 

Estem posant en marxa el programa PIP, aquest programa que organitzem conjuntament amb el departament de salut incorpora la pràctica esportiva com a eina terapèutica en el tractament de diferents malalties. A nivell de polítiques de joventut hem volgut no només fer polítiques basades en el lleure, sinó intentar impulsar polítiques que ajudin als joves a solucionar els seus problemes quotidians. 

Hem realitzat el primer fòrum jove de Tàrrega, on vàrem poder clarificar de primera mà quines eren les demandes dels i les nostres joves. 

Hem posat en marxa la Borsa d’habitatge jove, una borsa d’habitatge que posa a disposició de la població juvenil habitatge a un preu més assequible i que dóna una seguretat als propietaris de pisos a l’hora de posar a disposició de la Borsa Jove els seus habitatges. 

El Departament d’Habitatge està acabant de redactar el projecte dels habitatges per a joves a la farinera Balcells. 

Hem organitzat jornades d’orientació laboral per a joves, en què hem impartit tallers adreçats a l’oferta laboral de la nostra ciutat, com compaginar els estudis i la feina, com treballar als estius a l’estranger entre altres. 

Enguany hem recuperat el Tàrrega sona a… , que ofereix a la joventut una alternativa de lleure i que possibilita a grups de la nostra ciutat compartir un concert amb grup consagrats dins del panorama musical nacional. A nivell social  

Hem creat el consorci per al futur parc sanitari i social, que esdevindrà l’hospital, la residència per a la gent gran, el centre de dia i el sociosanitari que necessita la nostra ciutat. 

Hem creat el grup d’immigració, un grup que inclou diferents associacions de la nostra ciutat per tal de fer polítiques que millorin la incorporació de les persones nouvingudes a la nostra ciutat. Dins del grup d’immigració hem organitzat activitats com: el cicle de les diferents cares de la immigració, amb xerrades, exposicions, cursos, tallers, cinema, etc.

Hem creat una guia d’acollida, cursos de cuina per a dones immigrades, etc. 

Hem creat el servei SAN (servei atenció al nouvingut), oficina d’orientació a totes aquelles persones que arribin a la nostra ciutat. 

Hem creat el programa SALT (servei atenció laboral de Tàrrega) on l’ajuntament disposa d’uns llocs de treball a la brigada, temporals, per aquelles persones en una situació social precària. 

Hem creat el programa GUIA , on un professional assessora ensenya i orienta aquelles famílies amb deficiències estructurals, inexperiència en la llar o risc social.

 Hem quasi bé triplicat la partida de cooperació al tercer món  arribant al 0,7% aquest any 2007. Hem duplicat les ajudes de beques menjador  i altres ajudes socials a la família com son aliments, activitats, roba, etc… 

Hem creat un fons d’ajuda per a l’adquisició de llibres de text i subvencionat activitats escolars adreçades a les escoles per a famílies amb pocs  recursos econòmics.

 Hem organitzat les jornades per la gent gran amb diferents conferencies d’interès general. Així com les revisions de l’osteoporosi.  Estem acabant les noves instal·lacions del CENTRE OBERT on s’atén infants de la ciutat amb problemàtica social 

Hem ampliat les ajudes a entitats socials com són l’associació d’alzheimer, servei de dol,assoc. malats mentals, etc..

 A nivell cultural i patrimoni: Hem adquirit l’antiga fàbrica Trepat, que ha passat a ser propietat municipal i que haurà d’esdevenir el museu de la industrialització del camp al nostre país. 

El Departament de Cultura ens ha concedit una subvenció per a la construcció, a la farinera Balcells, d’un teatre auditori i un centre d’arts.

 Hem adequat a la biblioteca comarcal de Tàrrega una nova sala d’actes. 

Hem redactat el projecte museogràfic del Molí del Codina.

 Amb coordinació amb l’Ateneu popular de ponent hem posat en marxa la nit de la cançó catalana, que enguany celebrarà la seva quarta edició. 

A nivell de pobles agregats: 

Hem  creat les Juntes de Gestió dels pobles agregats, dotant-les de més pressupost i més autonomia. Aquestes han estat les que han decidit quines eren les inversions principals i  més necessàries als respectius pobles. 

Claravalls. Hem construït les piscines d’estiu. Ajudat a  iniciar el nou local social

Altet. Hem construït les piscines d’estiu. I millores al local social

Santa Maria. canviarem l’enllumenat públic del poble i hem fet millores al local social.

La Figuerosa. Hem canviat l’enllumenat públic del poble, millores al local social i la teulada nova de l’església

El Talladell. Hem urbanitzat la nova plaça, millora dels accessos del poble(enllumenat i biondes de protecció) i hem començat   el projecte del nou local polivalent.

Després  d’una fase de negociacions amb la seva junta, hem aprovat en ple municipal la creació de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) d’El Talladell. 

A nivell de participació

 Hem creat les juntes de districte, una eina que ha de vehicular la participació i la presa de decisions dels ciutadans dels diferents districtes. 

Hem debatut els pressupostos municipals a la comissió de participació ciutadana. 

Hem acondicionat l’antic edifici de correus, per convertir-lo en un hotel d’entitats i en el centre de participació ciutadana.

 Hem posat en marxa la finestreta única, cosa que ha agilitzat les diferents gestions que els ciutadans duen a terme amb ajuntament. 

A nivell d’urbanisme, serveis municipals i medi ambient:

 Hem aprovat definitivament el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). Hem signat amb el Ministeri de Foment la cessió de l’antiga NII, aquest conveni traspassa a l’Ajuntament la titularitat d’aquesta via, amb una subvenció del ministeri de 3 milions d’euros per al seva reforma.  

Hem obert la variant urbana que enllaça la zona esportiva amb la Via Lacetània. Aquesta nova variant ajudarà a minimitzar els problemes de mobilitat de la nostra ciutat. 

Hem urbanitzat el carrer Mestre Güell. Hem urbanitzat la vorera del carrer Joan Maragall i estem acabant l’urbanització de les voreres i la reforma de la il·luminació del Carrer Sant Pere Claver i del Joan Maragall. Hem arranjat la Raval de Sant Agustí i hem possibilitat l’urbanització de l’Hort del Barceloní. 

Hem il·luminat el passos zebra mes cèntrics i transitats de la ciutat. 

Hem posat a terme un estudi de mobilitat elaborat pel RACC i hem fet les primeres actuacions que marcava l’estudi com posar semàfors en les cruïlles que tenien un índex més alt de sinistralitat. 

Hem instal·lats nous parcs infantils. Hem instal·lat pipi-cans. Inaugurarem en breu la nova urbanització de la plaça dels Albers. Hem creat l’oficina municipal d’habitatge. 

Hem posat contenidors soterrats de recollida selectiva. 

Hem adquirit un nou espai per als serveis municipals (les antigues instal·lacions de Cal Delfin) 

Hem ampliat amb l’INCASÒL el polígon industrial de La Canaleta. 

Hem incrementat la disponibilitat de les places d’estacionament al centre comercial de la ciutat, i n’hem augmentat el nombre amb aparcaments públics, com el que s’ha fet darrera l’estació de RENFE.

23s comentaris

Xavier Ribalta estrena gira a Tàrrega

Ahir diumenge assistia al recital que va interpretar, al teatre Ateneu de Tàrrega, el cantautor de la nostra ciutat Xavier Ribalta.  A la seva ciutat natal encetava amb aquest concert una gira internacional que el portarà des d’ara i fins al setembre a diversos llocs com El Canadà, Buenos Aires,… i en la que presentà el seu nou treball “Xavier Ribalta Canta a Joan Margarit”.

 

Com diu el subtítol del disc, aquest treball inclou 18 cançons d’amor, soledat, llibertat i melancolia, totes elles són poemes del també lleidatà Joan Margarit. Ahir, a més de les cançons del nou disc, va interpretar acompanyat d’un excel·lent grup de músics argentins, les seves cançons de sempre, d’autors com Joan Salvat-Papasseït, Màrius Torres, de Salvador Espriu i de Léo Ferré entre d’altres i com ja ens té acostumat encetà el seu recital amb el poema de Joan Maragall Oda a Espanya.

[@more@]

El concert d’ahir a Tàrrega un plaer, a l’igual que el disc. Si teniu l’oportunitat, us recomano que assistiu a algun del recitals que portarà a terme pel nostre país (aquest divendres a l’Auditori de BCN a les 10 de la nit) i us recomano també molt sincerament aquest nou disc.

Desactiva els comentaris

Joan Puigcercós visita Tàrrega

El passat divendres, dia 2 de març, el Secretari General d’Esquerra i Conseller de Governació i Administracions Públiques va fer la seva primera visita institucional a la nostra ciutat.

Primer vam estar a l’Ajuntament on vam fer un repàs dels projectes més importants que estem portant a terme, alguns d’ells finançats amb el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) que depèn d’aquest Departament. Vam parlar dels projectes com les millores que s’han fet a l’Ajuntament, la construcció de la piscina d’estiu, la nova sala d’actes de la biblioteca comarcal,… i les diferents inversions als pobles agregats, l’enllumenat de la Figuerosa, les pisicines a Claravalls i Altet, el local social de Sta. Maria de Montmagastrell i la nova plaça del Talladell entre d’altres.

 

Vam aprofitar per repassar aquelles inversions a què hem de fer front, la reforma de la NII, l’adequació de la farinera Balcells i de la fàbrica Trepat i que podrien ser finançades en part pel nou PUOSC 2007-2010, que la Conselleria de Puigcercós gestiona.

[@more@]

Puigcercós també va visitar  la zona esportiva que estem ampliant, on va poder veure una de les obres més importants finançades per l’actual PUOSC, la piscina d’estiu, quedant sorprès amb tota la transformació i adequació d’aquestes instalacions esportives.

 Tot seguit, ens desplaçàrem a la fàbrica Trepat, on el Conseller va poder observar de primera mà la importància d’aquesta infrastructura, una joia adquirida recentment per l’Ajuntament i constatà la necessitat d’implicar a les diferents administracions no només de l’àmbit nacional, sinó també estatal i europeu per tal de tirar endavant el projecte ambiciós i a l’hora engrescador de convertir Cal Trepat en un referent dins els museus dedicats a la industrialització.

10s comentaris

Joan Puigcercós visita Tàrrega

El passat divendres, dia 2 de març, el Secretari General d’Esquerra i Conseller de Governació i Administracions Públiques va fer la seva primera visita institucional a la nostra ciutat.

Primer vam estar a l’Ajuntament on vam fer un repàs dels projectes més importants que estem portant a terme, alguns d’ells finançats amb el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) que depèn d’aquest Departament. Vam parlar dels projectes com les millores que s’han fet a l’Ajuntament, la construcció de la piscina d’estiu, la nova sala d’actes de la biblioteca comarcal,… i les diferents inversions als pobles agregats, l’enllumenat de la Figuerosa, les pisicines a Claravalls i Altet, el local social de Sta. Maria de Montmagastrell i la nova plaça del Talladell entre d’altres.

 

Vam aprofitar per repassar aquelles inversions a què hem de fer front, la reforma de la NII, l’adequació de la farinera Balcells i de la fàbrica Trepat i que podrien ser finançades en part pel nou PUOSC 2007-2010, que la Conselleria de Puigcercós gestiona.

[@more@]

Puigcercós també va visitar  la zona esportiva que estem ampliant, on va poder veure una de les obres més importants finançades per l’actual PUOSC, la piscina d’estiu, quedant sorprès amb tota la transformació i adequació d’aquestes instalacions esportives.

 Tot seguit, ens desplaçàrem a la fàbrica Trepat, on el Conseller va poder observar de primera mà la importància d’aquesta infrastructura, una joia adquirida recentment per l’Ajuntament i constatà la necessitat d’implicar a les diferents administracions no només de l’àmbit nacional, sinó també estatal i europeu per tal de tirar endavant el projecte ambiciós i a l’hora engrescador de convertir Cal Trepat en un referent dins els museus dedicats a la industrialització.

Desactiva els comentaris

L’AVE i els criteris discriminatius de selecció de premsa

Aquesta setmana he entrat una bateria de preguntes parlamentàries al govern espanyol, sol·licitant-los explicacions sobre la discriminació, que al meu entendre, pateix la premsa catalana i sobretot la premsa en català al Tren de Gran Velocitat que cobreix la línia Tarragona-Lleida-Madrid.

 

Com a usuari setmanal d’aquest mitjà, degut a la meva tasca de diputat, se’m fa incomprensible, al igual que als molts altres usuaris que ens han fet arribar la seva disconformitat, la selecció que fa Renfe de la premsa que distribueix en els trens d’aquest trajecte. Els diaris habituals que hom pot trobar són La Razón, El Mundo, l’ABC, i sortosament encara, El País. L’única publicació catalana que s’hi troba habitualment és el diari Segre de Lleida que tot i tenir una edició en català, només es facilita en castellà.

[@more@]

Si tenim en compte que gran part dels usuaris d’aquesta línia som catalans i molts d’ells catalanoparlants. Per què diaris com l’Avui, la Vanguàrdia, El periódico de Catalunya, El Punt o El Diari de Tarragona no estan entre els diaris que dispensa Renfe?, per què no es respecta el dret lingüístic dels catalanoparlants en aquesta selecció de diaris?, quins criteris segueixen a l’hora de seleccionar la premsa?.

 Aquest dubtes més que raonables, són els que hem fet arribar al govern espanyol via  Congrés de diputats. Esperem no només que responguin aquests dubtes (hi estan obligats) sinó que rectifiquin aquest greuge comparatiu que rep la població catalana.

15s comentaris

Criteris socials en la contractació pública

Aquesta setmana hem celebrat al Congrés un seguit de compareixences en el marc de la ponència que ha de treballar el projecte de llei que reforma la llei de contractes públics. Un projecte de llei que té com un dels objectius de la reforma incorporar criteris socials, laborals i medi ambientals, de manera que hi pugui haver una discriminació positiva en els plecs de condicions que es demanin per a les contractacions de les administracions públiques.

En aquest sentit des d’Esquerra vàrem sol·licitar les compareixences de la Coordinadora  de Comerç Just i de l’Associació Lleidatana d’entitats de Minusvàlids (ALLEM).

[@more@]

Des de la Coordinadora de Comerç Just, en la seva compareixença, ens feien arribar les seves  demandes, molt concretes, demanant què l’incorporació de criteris de comerç just, en les condicions d’aquestes contractacions estiguin regulats. És per això que alertaven de la necessitat  de definir, en l’exposició de motius de la llei, que és el que s’ha d’entendre com a comerç just. Proposen agafar la definició que en fa el Parlament Europeu. Alerten també de la necessitat d’exigir en cas de deslocalització d’empreses que aquesta deslocalització no comporti un aminorament d’exigències socials. Per últim des de la Coordinadora de Comerç Just es demana que la llei reguli quin tipus de certificacions seran necessàries per tal d’assegurar que el bé o servei que s’ofereix és un veritable producte de comerç just.

 

ALLEM, també en el seu torn de compareixença, han aprofitat l’oportunitat que els brinda aquesta llei per tal d’instaurar una discriminació positiva de caire social, en la contractació pública, tal com passa en d’altres estats com és en el cas d’Itàlia. És necessari que empreses com els centres especial de treball, vegin en l’administració una aliada en la seva tasca de donar un millor nivell de vida per a les persones discapacitades. Aquesta llei és una bona oportunitat per a fer-ho. Cal dir que en un moment, on el debat sobre la responsabilitat social de les empreses està d’actualitat, estarem d’acord en què les administracions públiques no només no es poden quedar al marge sinó que han de ser un exemple a seguir.

 

Com a portaveu  d’Esquerra a la ponència d’aquesta llei, he pres bona nota d’aquestes demandes i defensarem com a Grup Parlamentari via esmenes al projecte de llei les reclamacions que ens han fet arribar.

Desactiva els comentaris